Hui comentàvem "el blog del inquisidor" de Lorenzo Silva al club de lectura de la biblioteca d'Algemesí.
El mateix autor resumeix l'argument de la novel.la utilitzant la veu de Theresa:
"un tipo que abre un blog para colgar tres capítulos de una insólita novela inspirada en un olvidado episodio del S.XVII, con la que trata de ilustrar no se sabe qué trauma personal".
Opinions dividides entre els detractors i els defensors però potser la veu que més s'ha escoltat pel seu silenci és la de la indiferància. Potser és que la majoria dels lectors érem "contables" i per tant pensàvem recobrar les expectatives dipositades en el llibre. L'inquisidor escaparà de la crema en la foguera però tampoc deixarà grans petjades. Igual que l'hem llegit, l'oblidarem. El mes que ve més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada